NO DONIS IL·LUSIONS AL MEU COR

Lletra: David Serra

Música: David Serra, Joan Barbé

 

No, no, no, no,

no donis més il·lusions al meu cor.

No, no, no, no,

que està cansat per no tenir repòs.

Dos passatgers

d’un viatge tràgic, dos viatgers.

Els dos dins un tren

que on mos porta no sabem molt bé.

No és un altre joc,

ni una altra broma, ni cap diversió.

L’amor està ple

de dies solejats i d’accidents.

 

Com oblidar

que hi ha records que no es borren?

No és tan senzill

si lo que queda és el meu món trencat.

Com oblidar

que hi ha records que no es borren mai?

No és tan senzill

si lo que queda és el meu món trencat

acostumant-se a viure amb la meitat.

 

No és qualsevol,

la nostra història és la lluna i el sol.

Junts no estirem,

jo necessit algú en qui confiar plenament.

I ara vens tu,

no t’esperava. Saps que això ha acabat.

No em vull fer mal,

no et donaré mai més del cor la clau.